Amb la voluntat de reforçar l'elaboració compartida amb el territori d'aquest full de ruta, la directora general de Polítiques de Muntanya i del Litoral, Roser Bombardó i Bagaria, i el director general d'Estratègia Territorial, Joan Masferrer i Sala, mantindran durant les properes setmanes diverses trobades amb els representants dels ens municipals de les comarques de muntanya que abastarà l'Estratègia.

Així, demà dimecres es reuniran amb representants de la Cerdanya, mentre que la setmana vinent es trobaran amb els del Berguedà, Alta Ribagorça, Solsonès, Pallars Sobirà i Alt Urgell.

A principis de febrer serà el torn dels representants del Ripollès i del Pallars Jussà. Pel que fa a l'Aran, el passat 12 de gener es van trobar amb la síndica, Maria Vergés.

L'objectiu d'aquestes reunions és traslladar als representants municipals l'informe final del procés participatiu de l'Agenda Estratègica per acabar de concretar o arrodonir les propostes.

L'Agenda Estratègica del Pirineu vol impulsar el futur sostenible d'aquest territori, tant pel que fa a la seva població, garantint-ne l'arrelament, com a l'accés als serveis bàsics i la connectivitat física i digital.

L'Agenda haurà d'ajudar a trobar nínxols de mercat per impulsar un model econòmic propi de desenvolupament sostenible, respectuós amb l'entorn natural i situant les persones al centre de les decisions.

Es concretarà des de l'autodesenvolupament del territori, prioritzant les accions més transformadores que funcionin com a tractores de l'economia, i en cogovernança des de les pròpies comarques del Pirineu.

La proposta inicial de l'Agenda fixa quatre pilars de debat, cadascun amb els seus objectius concrets: les persones i la governança; medi ambient i sostenibilitat; desenvolupament econòmic i innovació, i mobilitat i connectivitat.

Permetrà recollir i plasmar en un document les necessitats reals de les comarques pirinenques i, com a tal, serà la base sobre la què s'aprovarà la futura Estratègia del Pirineu, que fixarà les actuacions concretes per donar resposta a aquestes necessitats.

Les reunions amb representants municipalistes de les properes setmanes també serviran per exposar-los el resultat de la consulta pública prèvia que s'ha dut a terme per a una nova Llei de muntanya que actualitzi l'actual, aprovada el 1983 i que, tot i ser encara pionera a l'Estat espanyol, ha quedat obsoleta.

L'objectiu és posar sobre la taula els principals debats que s'han suscitat en la consulta pública entre els quals l'abast territorial que hauria de tenir la nova llei, la possibilitar de crear una agència de desenvolupament dels territoris de muntanya, o la relació d'aquesta llei amb altres lleis similars actualment en tramitació.

Les trobades serviran per copsar les opinions dels municipis i consells comarcals sobre aquestes qüestions.