El recorregut del tren, aquest matí, des de Ripoll i Puigcerdà ha recordat el primer viatge entre les dues poblacions ara fa cent anys. Un acte de record a l'efemèride que ha suposat la descoberta d'una placa commemorativa a l'estació del municipi ceretà que donarà al tret de sortida a diversos actes que volen servir de record d'aquest fet històric. Un acte que ha servit per tornar a posar sobre la taula la necessitat de fer una aposta decidida per la línia R3, remetent a la seva modernització i que no sigui una línia enclavada al passat. 

En el seu discurs, l'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, després de recordar la història de l'obertura del darrer tram de la línia, també ha reclamat inversions per una infraestructura "que no és del passat, sinó sobretot del present i del futur". En aquest sentit, ha defensat que cal que la línia es posi al dia i esdevingui una "alternativa" al transport amb vehicle privat. Piñeira defensa que actuar a l'R3 és una política en "reequilibri territorial", que, alhora, podria suposar "l'impuls de nous projectes". L'alcalde cerdà ha reclamat, així, inversions sobretot al tram nord de la línia. Així mateix, ha convidat a entitats, administracions públiques, societat civil i teixit econòmic a "conjurar-se" per "seguir defensant aquesta nostra línia" i "les inversions que necessita". 

L'acte ha servit per rememorar que el 3 d'octubre de 1922 el tren va arribar a Puigcerdà i, uns anys més tard, a la Tor de Carol, per establir connexió ferroviària amb França. Una línia que va suposar la millora de les infraestructures i comunicacions per la comarca i "ens ha permès connectar ferroviàriament amb Europa", ha dit Piñeira. A més, ha recordat que aquesta obertura va suposar "donar impulsa al turisme l’estiueig, el termalisme i, més tard, a l’esquí", esdevenint un autèntic revulsiu en molts àmbits per a la Cerdanya. 

​​​​​​​

En un altre torn d'intervencions, el subdirector d'estacions d'ADIF, Josep Llobet, ha recordat que avui s'ha celebrat el centenari "d'un dels trams més excepcionals de la xarxa de l'estat d'ample convencional". Una afirmació que s'explica "pel seu sinuós traçat, per les seves especials característiques tècniques i també pels reptes d’enginyeria i de construcció que va representar la seva execució".