L'espoli de patrimoni arqueològic, artístic és la tercera font de criminalitat al món i que genera més diners només superada pel tràfic d'armes i de drogues.

Tot i això és una qüestió de la qual es parla poc i sobre la qual hi ha molt poc sensibilització. No és estrany veure persones amb detectors de metalls a la recerca de restes arqueològiques com poden ser monedes antigues i d'altres.

La comarca de la Cerdanya ha vist incrementat els seu patrimoni arqueològic en els darrers anys i a banda de les excavacions més conegudes com la del Fòrum Romà de Llívia o el Castellot iber de Bolvir, hi ha d'altres jaciments de gran importància que indiquen una presència humana continuada en aquesta comarca des del període paleolític com el Jaciment de Montlleó, a d'altres jaciments del bronze final com el Tossal de Baltarga o les ja esmentades excavacions del període iber a Bolvir o del romà i tardo romà a Llívia.

El gran dilema és què cal fer amb aquest patrimoni. Cal perimetrar-lo i assenyalar-lo o, pel contrari, cal evitar que es faci públic i atregui així els espoliadors...

Sigui com sigui, la recerca i la investigació duta a terme tant per equips investigadors en arqueologia tant de la UB com de la UAB ha tret a la llum un patrimoni ingent, fent de la Cerdanya una de les comarques més riques en restes arqueològiques del Pirineu.