El conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, ha presentat a Puigcerdà la nova Guia per a l’elaboració de plans locals d’impuls al català i un document amb 40 propostes d’acció destinades als ajuntaments. La jornada, que forma part d’una ronda territorial per totes les vegueries, ha reunit alcaldes, regidors i tècnics de l’Alt Pirineu amb l’objectiu de reforçar el paper del món local en la promoció de la llengua.

Durant la sessió, el conseller ha subratllat que els ajuntaments són una peça clau en la revitalització de l’ús social del català, ja que són l’administració més propera a la ciutadania. En aquest sentit, ha animat els municipis a adoptar una política lingüística activa i a incorporar criteris lingüístics en àmbits com l’atenció ciutadana, la cultura, l’esport o la contractació pública.

La nova guia, presentada per la directora de l’Àmbit de Formació i Foment del Consorci per a la Normalització Lingüística, Marina Massaguer, ofereix una eina pràctica perquè els municipis puguin dissenyar els seus propis plans lingüístics. El document inclou una metodologia completa que parteix d’una diagnosi sociolingüística, estableix objectius i actuacions, i incorpora mecanismes d’avaluació. També aporta models de criteris lingüístics i clàusules per a contractes i subvencions.

Paral·lelament, el Departament ha elaborat un recull de 40 propostes concretes que els ajuntaments poden aplicar segons les seves necessitats. Aquestes mesures abasten des de la formació del personal municipal en drets lingüístics fins a accions dirigides al teixit comercial o a la promoció del català en activitats culturals, esportives i juvenils.

La jornada també ha servit per presentar els resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població del 2023 a l’Alt Pirineu. Les dades indiquen que el territori se situa per sobre de la mitjana catalana en coneixement i ús del català, amb un 56,4% de la població que el té com a llengua habitual. Tot i això, l’ús ha disminuït en els darrers anys, principalment per l’augment de la població nascuda a l’estranger, fet que situa la integració lingüística dels nouvinguts com el principal repte de futur.

El conseller ha tancat l’acte amb una crida als municipis perquè assumeixin un paper actiu en la promoció del català i aprofitin les eines facilitades pel Govern. Segons ha remarcat, el futur de la llengua depèn en gran part de les decisions que es prenguin a escala local i de la implicació directa de les administracions més properes a la ciutadania.