Les principals capitals comarcals de l’Alt Pirineu i Aran han fet un pas endavant per afrontar de manera coordinada els reptes estructurals que comparteixen com a municipis cabdals en territoris de muntanya. Puigcerdà, La Seu d’Urgell, Sort, Tremp, Vielha e Mijaran i El Pont de Suert han presentat aquest dijous al Pont de Suert la creació de la Xarxa de Capitals Comarcals de l’Alt Pirineu i Aran, una nova eina de cooperació política i institucional.

La iniciativa neix del compromís dels alcaldes i alcaldesses de les sis poblacions per treballar conjuntament en una agenda compartida i fer incidència política davant les administracions superiors, a fi de revertir el desequilibri territorial històric que pateix aquesta regió.

Amb tan sols l’1% de la població de Catalunya, però gairebé el 18% del territori, l’Alt Pirineu i Aran presenta una realitat demogràfica i territorial fràgil. Les capitals comarcals concentren gairebé el 42% dels habitants del conjunt del Pirineu català i actuen com a pols econòmics i de serveis, però també assumeixen sobrecostos i mancances en àmbits com l’habitatge, la mobilitat o les infraestructures.

Una estratègia conjunta per a problemàtiques compartides

La nova xarxa vol incidir especialment en aspectes clau com:

• Garantir l’accés a l’habitatge i afavorir l’arrelament de la població.
• Reforçar el comerç local i els serveis com a vertebradors del territori.
• Reconèixer el paper de les capitals com a prestadores de serveis supramunicipals.
• Millorar la mobilitat urbana i intercomarcal amb criteris de sostenibilitat.
• Adaptar-se a l’emergència climàtica i desplegar accions de resiliència ambiental.
• Avançar en la digitalització i la millora dels serveis administratius electrònics.

La voluntat de la Xarxa és actuar com una plataforma d’interlocució única i unitària que doni visibilitat a les demandes concretes d’aquestes capitals, sovint invisibilitzades en el marc de les grans polítiques metropolitanes.

Aquest espai de coordinació sorgeix també com a resposta a la fragmentació institucional que dificulta l’eficiència en la presa de decisions i en la prestació de serveis bàsics.

Els impulsors confien que la Xarxa esdevingui un instrument estratègic per millorar la qualitat de vida al Pirineu i l’Aran, i contribuir a la cohesió territorial de Catalunya des de la perifèria.