La Cerdanya es posiciona com una de les comarques líders en construcció d’habitatges malgrat la crisi de relleu generacional i la burocràcia

La comarca es troba entre les quatre amb més pisos finalitzats en proporció a la seva població a Catalunya

per Judith Espert

Societat, Economia

Un operari treballa en unes obres
Un operari treballa en unes obres | ACN

La construcció d’habitatges a la Cerdanya manté un ritme destacat, situant-se entre les quatre comarques catalanes amb més pisos acabats durant l’últim any en relació amb la seva població, segons dades de la Secretaria d’Habitatge. Entre l’octubre del 2023 i el setembre del 2024, la comarca ha superat àmpliament la mitjana catalana de construcció, amb localitats com Ger, Das i Bellver de Cerdanya al capdavant.

Aquest dinamisme contrasta amb els obstacles que el sector de la construcció afronta a Catalunya, marcats per una falta de relleu generacional, una imatge antiquada del sector i els llargs terminis administratius. Segons el president de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), Xavier Vilajoana, aquests factors han contribuït a una frenada important del sector, que ha construït en l’última dècada només una desena part del que es feia abans de la crisi de 2008.

En l’últim any, municipis com Ger i Das han liderat el rànquing català de pisos finalitzats en proporció a la seva població, mentre que Bellver de Cerdanya destaca entre els municipis de més de 2.000 habitants amb les ràtios més altes. És reflex d’una demanda creixent en zones amb gran atractiu natural, però també de les inversions que s’han concentrat en projectes d’habitatge residencial.

La Cerdanya també ha destacat en el balanç dels darrers cinc anys, amb Bellver mantenint-se entre els municipis capdavanters, al costat d’altres localitats destacades com Begur, Vielha e Mijaran i Sant Just Desvern.

 

Manca de relleu generacional i dificultats de mà d’obra

El sector de la construcció a la Cerdanya i a la resta de Catalunya pateix una greu crisi de relleu generacional. Segons un estudi de l’APCE i la Universitat Pompeu Fabra, només un 9,2% dels treballadors del sector eren menors de 30 anys el 2022, en comparació amb el 12,4% del 2012. Aquesta tendència es deu en part a la migració de la mà d’obra jove cap a sectors com l’hostaleria i l’automoció arran de la crisi de 2008.

El president de l’APCE assegura que «la industrialització pot ajudar a pal·liar» aquesta falta de relleu, però també apunta que cal una modernització de la imatge del sector i mesures per atraure més joves i dones a les professions de la construcció. Propostes com abaixar l’edat de les pràctiques de l’FP Dual als 16 anys i potenciar la flexibilitat horària són algunes de les mesures suggerides pels promotors per fer el sector més atractiu.

Un altre obstacle pel sector és el temps necessari per completar un projecte residencial, que de mitjana s’allarga tres anys des de l’obtenció de la llicència fins a l’entrada dels residents. Xavier Vilajoana subratlla la necessitat d’agilitzar els tràmits administratius. Una proposta que el Govern català ha recollit en el seu compromís per reduir els terminis a la meitat.