La Cerdanya, entre les comarques amb més demanda de cursos de català sense plaça al Consorci de Normalització Lingüística
El conseller de Política Lingüística, Xavier Vila, proposa un pla de "rellançament" per cobrir les places pendents i arribar a tot el territori

Aquest any, la demanda de cursos presencials de català a la Cerdanya ha superat amb escreix l'oferta disponible, situant la comarca entre les més afectades, amb un 15% de persones sense accés a classes del Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL). Aquesta xifra es troba per sobre de la mitjana catalana, que és del 10%. Aquest creixement de la demanda és conseqüència d'un increment generalitzat de sol·licituds des del 2019, especialment per a cursos de nivell bàsic (A2), en què la major part dels sol·licitants són nous parlants de català.
Davant aquesta situació, el conseller de Política Lingüística, Xavier Vila, ha anunciat un "rellançament" del sistema per cobrir tota la demanda i assegurar que no hi hagi persones sense accés a l'aprenentatge de la llengua. "El creixement ha de ser més important, però el mínim ha de ser no deixar ningú fora", ha declarat Vila. La iniciativa, inclosa en el Pacte Nacional per la Llengua, també preveu ampliar el nombre de municipis amb oferta de cursos, augmentar les franges horàries i col·laborar amb entitats locals per millorar l'accessibilitat en territoris com la Cerdanya, on l'oferta actual no ha pogut satisfer la creixent demanda.
"La demanda ha crescut amb força, en part perquè s'ha disparat l'arribada de població estrangera que vol fer aquest tipus de cursos", ha afirmat el conseller, que ha explicat que el 83% de les persones en llista d'espera aspiren a accedir a cursos de nivell inicial. Vila també ha destacat que aquest augment en la demanda es deu, en part, al fet que "els últims anys s'ha tornat a posar en valor l'aprenentatge del català", com s'ha vist amb el creixement en les sol·licituds per a cursos de nivell C2, que s'han disparat en el mateix període.
Aquest pla de xoc proposat pel Consell preveu millorar la cobertura geogràfica del CPNL per arribar a més localitats, ampliar les modalitats i horaris dels cursos i construir un sistema d'ensenyament més inclusiu que pugui assumir els canvis demogràfics, considerats per Vila com "un repte de país".
